Espolí, la joia de les sedes valencianes

Els teixits espolinats són artesans i presenten uns adorns, com si foren brodats, produïts per unes llançadores, molt xicotetes, anomenades espolins, és a dir, per cada color que s'utilitza en el teixit es necessita un espolí, o siga, l'espolí és una llançadora xicoteta amb la qual es tixen, amb flors escampades i entreteixides a manera de brodats, especialment sederies. L’espolinat és una tècnica aplicada, per primera vegada, en els teixits de seda valencians del segle XV, segons ens explica Vicente Genovés, president del Col·legi de l'Art Major de la Seda, en el lloc web del museu.

Els mestres seders valencians aconseguiren amb aquesta tècnica de l'espolí un gran mestratge, per això el teixit espolinat és l'autèntica joia de les sedes valencianes, ja que, la gran riquesa d'un teixit espolinat radica en el fet que no hi ha límit en el nombre de colors que pot utilitzar el teixidor i, per tant, és el que diferencia un teixit espolinat dels altres tipus de teixits. Perquè pugueu veure com treballen els mestres seders i la importància del teixit espolinat dins del patrimoni cultural del qual gaudeix la societat valenciana, aquest vídeo de Canal 9 és una mostra.

Actualment, els mestres seders valencians continuen teixint de forma artesanal, amb gran destresa i habilitat, teles amb dibuixos d'efectes fets amb espolins, que són autèntiques obres d'art i, a més, no estan a l'abast de moltes butxaques pel seu elevat cost, justificat totalment, per l'enorme temps que inverteix l’artesà per realitzar amb un teler manual el teixit, per això, la seda és una trobada amb la nostra història i, a més, és festa viva a les Falles de València, a les Fogueres d’Alacant, a la Magdalena de Castelló, als Moros i Cristians, la seda és un orgull i una il·lusió per a tots els valencians, us deixe un vídeo on es compleix un somni.

La Ruta de la Seda

La Ruta de la Seda va ser una de les rutes comercials més importants durant l’Edat Mitjana, així com la més important en la història de la humanitat. Durant molts anys, comerciants xinesos, principalment, transportaven per la ruta teixits de seda de gran bellesa, a més de pells, te i espècies, que canviaven per or, plata, pedres precioses o llana. La ruta recorria quatre mil quilòmetres des de la Xina fins a Europa i passava per Àsia i Orient. 

La bellesa de les ciutats que es construïren per on passava la Ruta de la Seda, era impressionant. A més a més, la ruta va ser un punt de trobada i intercanvi de cultura de les civilitzacions d’Orient i Occident, molts viatgers s’aventuraven a fer aquesta ruta no solament pel comerç, sinó, també per viure l’aventura de conéixer altres països i els seus costums.

Fa molts i molts anys, a la Xina fabricaven la seda més bonica que podíem trobar en la Ruta de la Seda, si bé, l’enigma de com es feien els teixits de seda era un secret que ningú coneixia. Conta la llegenda que en aquella època, dos monjos van aconseguir traure uns capolls de seda amagats en els seus bastons i, a partir d’aquell moment, començà la producció de seda fora de la Xina.

Font: Vicent Banyuls, 2013 (Flickr)

La història de la ruta de la seda valenciana comença en l’Edat Mitjana, després de l’arribada dels musulmans a Espanya, per raó que, ens ensenyaren a criar els cucs per fabricar teixits de seda, mentre que els genovesos ens portaren la tècnica de teixir. La nostra terra va ser molt important en la producció de sederia, fins al punt, que l’horta valenciana s’omplí de moreres que alimentaven els cucs de seda que produïen els capolls d’on eixia el fil, mentrestant, a la ciutat teixien manualment els espolins de seda. Malgrat que, al segle XIX una plaga destruí les moreres i l’horta valenciana es va omplir de tarongers.

En definitiva, València va ser la ciutat del comerç de la seda més important d’Espanya, la prova fou la construcció de la Llotja de Mercaders de la Seda, on els comerciants es reunien per realitzar els seus bescanvis o intercanvis comercials. Al llarg dels segles, la sederia valenciana realitzarà teixits de gran bellesa i, hui en dia, els espolins formen part del nostre patrimoni cultural. Com a síntesi, us deixe el vídeo “Ruta de la Seda Comunitat Valenciana” on podeu veure un resum de tot el que us he descrit i, per finalitzar, en l’enllaç de la revista Mètode podreu trobar més informació en l’article “Seguint el fil: la ruta de la seda valenciana”.

La reina de les fibres

La seda és considerada la reina de les fibres per la seua textura, lluentor, bellesa i per la singularitat dels teixits en què intervé, l’obtenim desenrotllant els capolls que fabrica el cuc de seda Bombyx mori, que s'alimenta de fulles de morera i produeix un líquid que s'endureix en filaments per formar un capoll, és a dir, quan el cuc de seda confecciona el seu capoll, segrega per un forat microscòpic del seu cos un líquid, que quan entra en contacte amb l’aire s’endureix formant l'anomenat fil de seda, finalment, amb calentor se solten els fils endurits que formen el capoll perquè puguen ser desenrotllats.

En poques paraules, la seda és la fibra natural més fina que hi ha i, a més, té una suavitat i un tacte molt característics, així com, és aïllant de la temperatura, és resistent i absorbent. Per tant, s’utilitza per a la confecció de vestits, corbates, mocadors de coll, bruses, roba interior i, a més a més, per a teixits de la llar. Convé ressaltar, que l’activitat principal de la indústria valenciana des del segle XV fins a finals del segle XVIII fou la producció de fibra de seda, un treball que es realitzava de manera intensiva des de març fins a juny, la collita de seda era fonamental per obtindre els ingressos necessaris per a fer front a les càrregues econòmiques de les famílies camperoles.

Font: Toni Gonzalez (Flickr)

En definitiva, la influència de la seda en la història i la cultura valenciana és un fet que ens deixa una empremta inesborrable, només cal fer un repàs per alguns dels monuments més destacats de la ciutat de València, per trobar aquestes marques, per exemple, el barri de Velluters fou el barri més actiu d’aquella època, arribant a albergar vora 5.000 telers en el segle XVIII, igual com, la Llotja de Mercaders de la Seda que era el cor econòmic en aquells segles, o bé, el Col·legi de l’Art Major de la Seda, que són motiu de satisfacció per a tots els valencians i ens deixen testimoni de la rellevància de la seda al patrimoni cultural valencià. Mireu aquest vídeo per gaudir de la moda a la Comunitat Valenciana i de més sorpreses, a més, en l’enllaç trobareu més informació al voltant de la influència de la seda en la història i la cultura valenciana.

La química de la roba

Les fibres químiques són produïdes pels éssers humans i s'aconsegueixen en plantes químiques mitjançant un procés químic anomenat polimerització, és a dir, no existeixen com a tals en la naturalesa, sinó que les fabriquen les persones a partir de matèries extretes d’elements de la naturalesa o de derivats del petroli, si bé, es classifiquen en artificials i sintètiques. En aquest procés químic s’obté un material que es fon i es fa passar per una filera, amb molts forats diminuts, per on ixen els filaments, dit d’una altra manera, el resultat són els fils de fibra química que s’utilitzen per fer tota classe de peces de roba i, també, teixits per a la llar com per exemple catifes.

Per un costat, les fibres artificials s'obtenen a partir de la transformació de productes de la naturalesa, com per exemple la cel·lulosa, aquestes fibres es caracteritzen per ser suaus al tacte i s'assemblen molt a les fibres naturals, perquè tenen propietats molt paregudes i, per això, s'utilitzen com a substitutes de les fibres naturals, però, amb un preu més assequible. Un bon exemple és la fibra de Bambú, que és extremadament suau i, també, és fresca per a l’estiu i càlida per a l’hivern, a més, s’utilitza molt per a roba interior perquè no produeix reaccions al·lèrgiques, i és recomanable per a persones amb la pell sensible i per a xiquets de bolquers.

Per altre costat, les fibres sintètiques s'obtenen mitjançant derivats del petroli, per tant, són productes amb característiques més semblants als plàstics que als obtinguts de la naturalesa, de manera que, les fibres es caracteritzen perquè són resistents, lleugeres, no s'arruguen, així com, són poc higroscòpiques, és a dir, absorbeixen poca humitat. Per exemple, una de les fibres sintètiques més utilitzada al món tèxtil és el polièster, que es caracteritza perquè, com totes les fibres sintètiques, quan es crema fa olor de plàstic cremat, així i tot, s'utilitza per a la indumentària, es fan samarretes, vestits, faldes, pantalons, jaquetes i, principalment, roba d'esport, però, també s’utilitza per a roba de la llar.

Per concloure, l’entitat FedeQuim en la seua pàgina web ens parla de la importància de la química en la llar i la vida diària, us deixe l’enllaç amb informació interessant per aclarir dubtes, a més, a l'enllaç Unifam podeu gaudir amb una aplicació interactiva que us guiarà pel procés tèxtil al món de les catifes, on descobrireu moltes coses de les fibres químiques.

Font: Pixabay

Cotó orgànic per un món més saludable

Font: Pxhere

Com ja s’ha fet menció, el cotó és la fibra natural tèxtil més utilitzada del món, malgrat la seua imatge de producte natural i respectuós amb el medi ambient, la realitat és que el conreu extensiu i intensiu del cotó té un elevat impacte ambiental, perquè durant el cultiu del cotó s’utilitzen adobs, herbicides, fungicides, insecticides i reguladors de creixement, és a dir, s’utilitzen gran quantitat de pesticides i productes químics i, a més, el conreu del cotó consumeix molta quantitat d’aigua.

Per això, com a resposta a la inquietud generada per la problemàtica ambiental del conreu convencional del cotó, en la dècada dels huitanta es va iniciar a diversos països del món, un moviment d’investigadors i agricultors que promogueren el cultiu orgànic del cotó, és a dir, la utilització exclusiva de productes naturals, i el resultat fou l’obtenció del cotó orgànic. Per la qual cosa, el cotó orgànic es conrea en terres certificades lliures de substàncies tòxiques i tota mena de plaguicides i insecticides, a més, l’agricultura orgànica es basa en la rotació de cultius en comptes d’utilitzar fertilitzants artificials.

Font: Pixabay

Pel que fa al cultiu de cotó convencional, dir que utilitza insecticides i pesticides que no només combaten les plagues de cotó i trenquen l’equilibri de la natura en el sòl, sinó que també disminueixen les poblacions d’insectes beneficiosos, en canvi, el cotó orgànic ajuda a preservar el medi ambient, oferint un món més saludable a les generacions futures, perquè evita l’exposició de la pell a substàncies tòxiques i dona suport a tècniques d’agricultura que milloren la fertilitat del sòl, per raó que respecta els cicles necessaris per evitar l'esgotament dels nutrients de la terra. En conclusió, el cotó orgànic és un gran pas per a la nostra salut i la del planeta, per descobrir més coses del cotó veieu aquest vídeo del programa Espai Terra de TV3, perquè des del minut huit fins al final tracta el tema la roba sostenible.

Quina és la fibra natural més utilitzada del món?

Actualment, el cotó és la fibra natural més important que es produeix al món i la més utilitzada. El cotó és una fibra vegetal que s’extrau de les llavors de la planta Gossypium, de manera que les fibres s'originen al voltant de les llavors del cotoner i les seues càpsules tenen de tres a quatre lòbuls que s'obrin a la maduresa, a més, cadascun d'aquests lòbuls conté de cinc a deu llavors i cada llavor està recoberta per un gran nombre de fibres. Convé ressaltar, que els teixits de cotó més antics que s’han trobat daten del 5800 aC, però, a Europa no van arribar fins als voltants de l’any 1000, tot i que a la Xina, a Egipte, a l'Índia i al Perú s’utilitzava des de molt abans.

En particular, és una fibra que absorbeix molta humitat, per la qual cosa és molt utilitzada per fer peces de roba d’interior que estan en contacte directe amb la pell i absorbir-ne la suor. Per altra banda, no sol provocar al·lèrgies i els teixits de cotó són molt agradables al tacte, és a dir, són suaus i també són resistents al rentatge. Per tant, les fibres de cotó s’utilitzen en una àmplia gamma de productes com roba interior, roba de treball, camises, pantalons, roba de la llar com per exemple llençols, tovalloles i fils de cosir, a més, les fibres de cotó es poden utilitzar a soles, o bé, mesclades amb fibres químiques com per exemple l’elastà i el polièster. 

Font: Pixabay

Per exemple, el denim és un teixit de cotó espés i fort que s'utilitza, especialment, per a confeccionar pantalons vaquers, si bé, a vegades el cotó s'acompanya amb un poc de fibra d’elastà que li confereix elasticitat i comoditat. Respecte al denim, en 1853 Levi Strauss, comerciant de la ciutat de San Francisco, va pensar a utilitzar les lones que es feien servir habitualment en la fabricació de tendes de campanya per fer roba de treball resistent per als miners, aconseguint el que hui en dia són els pantalons vaquers, per consegüent, Levi Strauss & Co va ser la primera companyia a la història en produir pantalons vaquers. 

Finalment, fer un incís sobre els vaquers vells, en lloc de llançar-los al contenidor de les escombraries, doncs, els podem reciclar per recuperar el cotó i fabricar fil per produir de nou pantalons de teixit denim, fins i tot, qualsevol roba de cotó es pot reciclar, perquè totes les fibres naturals són reciclables i, a més a més, és important saber que la roba sostenible feta amb cotó reciclat contribueix a tindre cura del medi ambient i dels seus recursos, cliqueu l'enllaç per veure com l’empresa Tejidos Royo de Picassent promou la sostenibilitat i per exemple recicla els vaquers vells i fa de nous, aquest vídeo fa un resum.

La llana, un aïllant que va molt beeee!

La llana és una fibra natural que s’utilitza des de l’antiguitat i s’obté de l’esquilada de les ovelles que poden ser de races molt diferents, per això, la qualitat de la llana depén fonamentalment de la raça, l’edat i les condicions amb les quals s’ha criat l’animal com el clima i l’alimentació, ja que mitjançant la cria i els encreuaments s’obtenen una gran varietat de races, les quals es poden classificar en llanes merines, llanes creuades i llanes bastes.

De manera que, la llana merina és una fibra fina i molt arrissada que s’utilitza per a la fabricació de teixits lleugers, elegants i de qualitat com per exemple vestits i jerseis. D’altra banda, la llana creuada és menys arrissada i amb més grossària, mentre que les fibres de llana basta són poc arrissades i amb molta grossària, així que, la llana creuada i la llana basta es fan servir per a la fabricació de teixits resistents, teixits amb disseny esportiu, tapisseria i catifes.

Així mateix, la llana és una fibra tèxtil amb un gran allargament i elasticitat que fa que no s’arrugue, si bé, és la seua gran capacitat d’aïllament tèrmic el principal avantatge, per això s’utilitza fonamentalment en roba d'abrigar tan interior com exterior, com per exemple abrics, calcetins, guants, bufandes, a més d’utilitzar-se per a roba de la llar com per exemple mantes, no obstant això, cal dir que els tuaregs del desert utilitzen la llana per protegir-se de la calor per la seua capacitat d'aïllar el cos humà de la temperatura exterior.

En realitat, la llana és el pèl de les ovelles que vist al microscopi, com la majoria de pèls, presenta una estructura superficial en forma d’escates superposades com si es tractara d’un tronc de palmera, això fa que les fibres de llana tendisquen a l'enfeltrament amb determinades condicions com per exemple l’acció de l’aigua, l'acció mecànica i la temperatura, en conseqüència, els teixits de llana s’han de rentar a mà amb aigua freda i sabó de llavar roba delicada.

Finalment, dir que la llana és un material aïllant ideal tant per a l’hivern com per a l’estiu i, a més, actualment s'ha descobert que la llana també té uns altres lípids, que són les ceramides, molt semblants a les que nosaltres tenim a la pell, cliqueu l'enllaç del programa "Quèquicom" de TV3 on podeu veure informació molt interessant sobre la llana.

Font: Pixabay

Les matèries tèxtils

La matèria primera per fer els teixits són les fibres tèxtils, és a dir, la fibra tèxtil és la unitat bàsica que transformem en fils i utilitzem per fabricar teixits. Així mateix, el fil és el producte d'un filat llarg i prim de fibres tèxtils, la qual cosa consisteix en l'aglutinació de fibres tèxtils per formar-ne una de més llarga, per tant, el procés d'obtenció d'aquest fil es desenvolupa en una filatura tèxtil i, a més, els fils són àmpliament emprats en la indústria tèxtil per a cosir i teixir.

Les fibres tèxtils poden ser naturals o químiques, d’una banda, les fibres naturals s'obtenen directament de la naturalesa i procedeixen tant de plantes i animals com de minerals i, d’altra banda, les fibres químiques són les que no existeixen com a tals en la naturalesa, sinó que les fabriquen les persones a partir de matèries extretes d’elements de la naturalesa ja siguen de plantes, de petroli, etc.

En altres paraules, l’obtenció de fibres tèxtils inclou des de processos agrícoles o ramaders com el conreu del cotó o la cria de corders per obtindre'n la llana, fins a complexos processos químics d’obtenció de polímers artificials i sintètics que són la base de les fibres químiques. A més a més, els productors de fibres proporcionen la matèria primera a les filatures, les quals subministren fils a les teixidories, que n’obtenen els teixits.

Finalment, cal dir que hui en dia les fibres tèxtils que s’obtenen tenen en compte qüestions com la millora de la qualitat de vida de les persones i el respecte al medi ambient, perquè a més d’afegir innovació, les fibres sempre han de donar resposta a necessitats bàsiques de les persones com ara la fàcil cura, el preu i els valors ètics, cliqueu l'enllaç per veure més informació.

Font: Frobles, Wikimedia Commons